miércoles, 2 de noviembre de 2011

Les TIC a l'aula.


El divendres 28 d’octubre vam assistir a una xerrada informativa sobre les noves tecnologies a les aules. En particular, la sessió tractava sobre les pissarres digitals.

Vam anar a la xerrada pràcticament sense conèixer aquest nou recurs, les seves funcions i com podia ajudar-nos en el camp de l’educació.
Creiem que és molt important que nosaltres, futurs docents, coneguem i ens formem amb les noves tecnologies, ja que poc a poc s’estan implantant a les escoles i són una eina fonamental.
Desprès de mostrar-nos el funcionament basic de la pissarra, vam poder observar les múltiples funcions d’aquesta i com les podem aplicar, per exemple, guardar tot el que el professor escriu en ella durant les classes i després enviar-ho a una plataforma on els estudiants tinguin accés.

Les noves tecnologies ofereixen a l’educació molts avantatges si es fa un bon ús d’elles. El fàcil accés a l’informació, l’autogestió, la motivació dels nens alhora de treballar amb mètodes no tradicionals, etc.

Tenim molt present que les noves tecnologies han de ser una eina de suport pel treball de docents i alumnes que igualment implica elaborar una guia de treball i utilitzar una metodologia adequada.
La forma de treballar els coneixements amb elles és el que motiva als alumnes, ja que aquests a la vegada adquireixen la matèria de les assignatures i aprenen a fer ús de les noves tecnologies.
Un clar exemple és la forma de treballar que ofereix la webquest, totalment diferent de una classe tradicional.

Hem d’aprofitar l’oportunitat que les noves tecnologies ofereixen per crear un mètode d’ensenyament molt més didàctic, on l’alumne es senti protagonista i pugui descobrir els coneixement per ell mateix.

A més s’ha de deixar clar que aquest ús de les pissarres digitals s’utilitzen com a suport de l’ensenyança, per canviar la dinàmica tan de les classes com les formes d’ensenyar.





Aquí us deixem alguns enllaços que poden ser del vostre interés:








L'equip més petit del món.




Aquest vídeo ens mostra valors que molts de nosaltres hauríem d’aprendre.
Aquest nens i nenes mai guanyen un partit, però us a semblat veure’ls tristos? Tot el contrari, mantenen la il·lusió, s’esforcen dia a dia per aconseguir el seu objectiu, ni tan sols guanyar, sinó marcar algun gol, sense desanimar-se ni rendir-se.

Jugant es diverteixen, aprenen a respectar els seus rivals i a respectar-se a ells mateixos.
És important marcar-se metes a la vida, fer un gol en aquest cas, però no s’han de perdre els valors pel camí.

L’actitud d’aquests nens queda molt lluny de la que mostren els jugadors i entrenadors professionals, nosaltres creiem que aquests últims haurien d’aprendre d’aquests petits jugadors.

martes, 1 de noviembre de 2011

Què és l'autoconfiança?

L’autoconfiança és aquell sentiment d’acceptació i d’apreci a tu mateix, és a dir, acceptar-se cadascú tal i com és.

Tindre confiança en tu mateix és un aspecte molt important però malauradament no tothom gaudeix d’aquest sentiment. La clau per adquirir aquest sentiment és acceptar-te a tu mateix i reconèixer el errors que comets i sempre aprenen d’ells.

A continuació us mostrem com seria el perfil d’una persona amb autoconfiança i d’una amb manca d’autoconfiança.


Perfil de la persona sense autoconfiança:



- Constantment es critica a ell mateix la qual cosa fa que aquesta persona es senti insatisfeta en ell mateix.
- Tendeix a exagerar més del degut els problemes del dia a dia.
- Normalment, solen ser persones indecises que necessiten l’opinió dels altres antes de realitzar algun acte per por a l’equivocació.
- Té por al rebuig social.
- S’afona quan no pot aconseguir el seu objectiu marcat.



Perfil de la persona amb autoconfiança:



-Té una visió realista i positiva d’ella mateixa.
-No és una persona indecisa, no necessita l’opinió dels altres per a prendre una decisió ja que té molta seguretat en ella mateixa.
-Mostra els seus sentiments amb una gran llibertat.
-Té facilitats per a relacionar-se amb la societat.


Alguns consells per a millorar l’autoconfiança:

- Marca’t metes que vulguis aconseguir.
- Accepta’t tal i com ets! Amb les teves fortaleses i debilitats.
- Afronta els problemes per tu mateix.
- No tinguis por a les responsabilitats.
- Pren decisions per tu mateix.

En conclusió gaudir de l’autoconfiança no és impossible, amb un poc d’esforç i amor propi es pot aconseguir i amb ella aconseguir l’èxit serà molt més fàcil.

I el més important.. creu en tu mateix!





Aquel día, sin niguna razón en particular, decidí salir a correr. Corrí hasta el final del camino, y cuando llegué, pensé que tal vez podía correr hasta el final del pueblo. Y cuando llegué, pensé que tal vez podía correr hasta el condado de Greenbow. Noté que si había llegado tan lejos, tal vez podía correr a través del gran estado de Alabama. Y eso fue lo que hice. Corrí atravezando Alabama. Sin niguna razón en particular segía corriendo. Corrí derecho hasta el océano. Y cuando llegué, noté que ya había llegado lejos, y que tal vez debía dar la vuelta y continuar corriendo. Y cuando llegué al otro océano, noté que debía dar la vuelta y continuar corriendo. Cuando tenía sueño, dormía. Cuando tenia hambre, comía. Cuando debía... tu sabés, iba.

Comença a millorar la teva autoconfiança!


Els següents enllaços us ajudaran a millorar la vostra autoconfiança:






miércoles, 26 de octubre de 2011

Existeixen raons per a creure en un món millor!

A la vida hi han més coses bones que dolentes! Hem d'aprendre a veure les coses positives de la vida i no quedar-nos sempre amb les negatives.

Com es reflecteix a l'anunci els nens posen molta il·lusió amb tot el que fan i són un clar exemple de com hem de disfrutar de la vida!






La confiança és un ingredient fonamental per la recepta de la felicitat!

La confiança en el món laboral.

Cercant informació sobre el terme confiança a la red, hem trobat un article a la pàgina elEconomista.es molt interessant.
L’article és un estudi publicat l’any 2011 per l’ Institut Europeu de Lideratge i Gestió, el qual ens diu que les dones manifesten menys confiança que els homes respecte a la seva carrera professional.


Falta de confianza: ¿cómo limita la mujer su carrera profesional sin darse cuenta?

Uno de los reproches principales de los hombres hacia sus compañeras de trabajo es la baja autoconfianza que exhiben muchas de las mujeres con las que comparten oficio. No se trata sólo de una percepción del género masculino. Un buen número de investigaciones sugieren que las mujeres se sienten menos seguras de sí mismas en su trabajo que los hombres. Como consecuencia, muchas veces limitan su carrera profesional de forma completamente involuntaria.

El citado informe, que recoge Harvard Business Review, pone de manifiesto que en todos los grupos de edad los hombres se muestran más confiados que las mujeres.
De media, un 70% de los hombres tiene niveles altos o muy altos de confianza en sí mismos, frente al 50% de las mujeres encuestadas. Mientras que la mitad de las mujeres directivas admiten sentimientos de duda acerca de su desempeño profesional, este porcentaje se reduce al 31% en el caso de los varones.

Las dudas también surgen a la hora de optar a un puesto nuevo o a un ascenso. Y es que mientras un 20% de los hombres presentaría su candidatura para un trabajo sin poseer todos los conocimientos requeridos, sólo el 14% de las mujeres se atrevería a hacerlo.

En la mayoría de los casos, esta falta de confianza en uno mismo provoca que de forma inconsciente el trabajador esté limitando su evolución profesional. Se da en mayor escala cuanto mayor sea la responsabilidad del empleado.

Hay cuatro comportamientos específicos que se derivan de la falta de seguridad en uno mismo:

1.- Ser demasiado modesto. Los hombres están más dispuestos a hacer notar sus éxitos en público, mientras que las mujeres creen que sus logros hablan por sí mismos y gastan menos esfuerzo en resaltar sus resultados frente a los demás.

2.- No pedir. En muchos casos las mujeres no ascienden porque no dan un paso al frente para pedir el citado ascenso. Sienten que es arriesgado pedir un aumento de sueldo o un puesto de más responsabilidad y se frenan, algo que ocurre en menor medida en el caso de los hombres.

3.- No destacar. Muy relacionado con el punto 1. Algunas mujeres hacen todo lo posible para evitar llamar la atención. En algunos casos, prefieren pasar desapercibidas en las reuniones, la sala de juntas o incluso en el ascensor. Ello supone que están perdiendo una oportunidad para demostrar lo que valen sus ideas.


4.- Permanecer en silencio. No hablar y expresarse cuando se tiene algo importante que decir es una oportunidad perdida para entrar en el juego. Que tomen en consideración el punto de vista de cada uno es esencial para su carrera profesional.



Deborah Small, profesora de Marketing y Psicología de Wharton recuerda que "el número de mujeres que dejan el empleo es mayor que el de los hombres". "Eso se debe, en parte, al hecho de que se decepcionan cuando descubren que otra persona consigue un acuerdo laboral mejor; o cuando creen que debían haber recibido alguna oferta, pero no les dieron la oportunidad".
Tener habilidades no es suficiente. En muchos casos habría que cambiar comportamientos diarios para lograr un mayor grado de confianza en uno mismo y, de esta forma, obtener mejores resultados.



Què us aparegut aquest article? A què creieu que es deguda aquesta falta de confiança en el món laboral de la dona respecte la de l’home?

Nosaltres després de reflexionar sobre aquest tema hem arribat a la conclusió que aquest estudi té un caràcter general que no afecta a totes les dones per igual perquè poden haver-hi dones amb un índex de confiança més alt o igual que alguns homes.

El fet que aquesta estadística tingui aquests resultats també ens ha fet pensar. Desde sempre la dona s’ha vist inferior a l’home en tots els aspectes,però sobretot en temes laborals. Creiem que inconscientment, les dones actuals encara es senten limitades en aquest aspecte.

Esperem que els resultats d’aquest estudi canviïn positivament en un futur, ja que les dones tenen les mateixes oportunitats de formació que els homes.


Ens interessa molt la vostra opinió!

martes, 25 de octubre de 2011

No et quedis callat..confia amb la gent que et vol ajudar!

Després de treballar i investigar el tema del cyberbulling i l’abús escolar ens adonem que és un fenomen al qual molts nens i nenes estan exposats.
Com sabem, és important que l’escola i l’entorn familiar dels infants els hi facin conèixer que si pateixen una situació així o són coneixedors de que una altre persona la pateix, ho comuniquin.
Una bona forma de fer arribar aquest missatge als nens i nenes és a través dels dibuixos animats, com és el cas d’aquest vídeo.

Aquest vídeo manté una estreta relació amb el sentiment de confiança. Reconèixer i explicar que pateixes abús requereix aquest valor, i és una mostra de confiança de la víctima cap a les persones que les fa coneixedores de la seva situació.











Què us ha semblat aquest vídeo?

sábado, 15 de octubre de 2011

EL CYBERBULLING

El cyberbulling és un aspecte que ha aparegut a causa dels grans avenços tecnològics actuals. Abans de veure el vídeo, coneixíem l’existència del “bulling” a les aules però no que s’hagués estès per les xarxes de comunicació com és l’Internet. Després de veure el vídeo i haver llegit la informació referent a aquest tema ( Protegeles, Internet sin acoso...) hem pogut descobrir noves maneres de combatre aquest problema

Ens a cridat molt l’atenció l’acció que du a terme l’associació Protégeles. Aquesta associació, organitza una gran quantitat de campanyes per prevenir i combatre el cyberbulling. La seva manera més eficaç de combatre aquests fets i els seus autors és facilitant la informació sobre pàgines a la Policia i a la Guardia Civil.  També cal destacar que és una associació sense ànim de lucre i que el seu finançament prové del fons de la Comissió Europea en el marc del Plan d’Acción para un Uso Seguro de Internet (SIAP).
Aquesta associació està formada per una gran varietat de professionals de l’educació (pedagogs, expertes en seguretat infantil…). Un altra de les seves tasques és la col·laboració amb casos de desaparició de nens.

Consultant la web d’Internet “Sin acoso” hem descobert mols aspectes sobre aquest tema que no coneixíem, com per exemple la línia d’ajuda (helpline) que ofereix l’organització Protégeles.
A través d’aquesta web les víctimes es poden comunicar amb professionals especialitzats (pedagogs, psicòlegs i altres especialistes) que els proporcionen ajuda i solucions. Una altra punt que ens ha cridat l’atenció es que no esta considerat com a cyberbulling un missatge desagradable si aquest no és repeteix successivament.

Els consells que s’han de seguir per evitar i posar fi a un abús son els següents:
-         No contestar els missatges desagradables.
-         Explicar la situació a algú que coneguis i amb qui tinguis confiança.
-         Guardar els missatges com a prova de l’abús.
-         Bloquejar al remitent.
-         Respectar-te tu mateix i als altres.

Abans d’informar-nos sobre el fenomen del cyberbulling ja erem conscients de moltes de les seves característiques.
-         És molt difícil identificar la persona que comença l’agressió i les que estan implicades.
-         Coneixíem que el cyberbulling es podia du a terme de moltes maneres diferents (fotos, vídeos, emails, reds socials...)
-         Per les víctimes és molt difícil explicar a la seva família o als amics la situació que estan vivint. Es senten avergonyits i no saben com posar-li solució.
-         El cyberlbulling és considerat una forma de traslladar l’abús escolar a l’àmbit familiar (24/7).

En conclusió, l’aplicació de les TIC en el dia a dia de les persones pot causar conseqüències negatives, com és en aquest cas el cyberbulling.