jueves, 10 de noviembre de 2011

La feina ben feta no té fronteres ni té rival...

Hem arribat al final del nostre blog i avui voldríem fer una entrada una mica més especial.
La conclusió que hem extret d’aquest blog ha estat molt positiva, ja que gràcies a la creació d’aquest  hem pogut reflexionar sobre el terme confiança i tot el que engloba aquest terme.

Ens hem adonat que és un aspecte imprescindible per a les persones, tan en les seves relacions com en elles mateixes. Potser si no haguéssim creat aquest blog, mai ens haguéssim parat a pensar què significa per a nosaltres aquest terme.
Apart de la confiança, hem parlat també d’altres valors que trobem essencials per a les relacions humanes.

En aquesta última entrada, hem decidit publicar aquest vídeo (spot Estrella Damm 2010) ja que en ell es veu com la confiança és un aspecte bàsic i fonamental per a l’èxit.

Després de veure aquest vídeo, ens hem sentit molt identificades ja que amb la creació d’aquest blog ens hem adonat que treballant amb grup i unides pots arribar a realitzar amb èxit els nostres proposits.

Estem molt satisfetes amb el nostre treball en aquest blog ja que creiem que ens ha ajudat a relacionar-nos més i hem aconseguit el que ens havíem proposat en un principi ( conèixer més sobre la confiança).
El treball en grup ha estat fantàstic ens hem entès molt bé i totes hem col·laborat molt en la creació d’aquest blog i com podem veure al vídeo creiem que la clau de l’èxit està en saber cooperar, amb expectatives, però amb humilitat, i confiant en els altres i sobretot en nosaltres mateixos.

És la confiança el secret de la feina ben feta?











Gràcies per seguir el nostre blog!

miércoles, 9 de noviembre de 2011

Diferents maneres de definir confiança!

El terme confiança es pot definir i entendre de moltes maneres.
Nosaltres en aquesta nova entrada al blog volem observar com les persones defineixen aquest terme i que signifiquen per a ells.


La definició que trobem al diccionari de la paraula confiança és la següent:

Confiança: Relació existent entre persones que es tenen mútuament confiança, franquesa. 


Aquesta es la definició formal que trobem a l’Enciclopèdia Catalana, però nosaltres volem saber com les persones creen elles mateixes les seves definicions, sense consultar cap diccionari.


Hem preguntat a persones de diferents edats per així observar les diferents definicions respecte les edats, és a dir, si les opinions canvien segons els temps.


Marta (18 anys): La confiança és una acció inevitable que tenim d’actuar les persones. Ho fem amb persones que considerem especials per a nosaltres i que creiem que no ens fallaran al explicar-los una cosa nostre. Moltes vegades, pensem que una persona es adequada per donar-li la nostre confiança, i al final ens acaba decepcionant. Per això, cada cop més les persones confien menys.

Andreu (46 anys): És donar la mà i que no te la tallin.

Edgar (21 anys): És la base de qualsevol relació sana, ja sigui entre amics, família, parella... Si aquesta falla, tot el demès també. La confiança també ens permet comunicar-nos, transmetre als altres els nostres sentiments, pensaments...  

Jordi (11 anys): Quan estem jugant a futbol passar-li la pilota a un company que sé que marcarà gol.

Raquel (22 anys): Implica estar segur d’algú, ja sigui de tu mateix o dels altres. Estar segur de poder explicar les coses i mostrar-se sens por a que et facin mal.

Rosa Maria (50 anys): Fer partícip a l'altre de temes molt personals. Saber que pots confiar és saber que pots comptar amb l'altre.

Nil (6 anys): És el que tinc amb els amics.

Úrsula (26 anys): Sentir-se segura, tranquil·la davant d’una situació on hi ha una reciprocitat. Com per exemple davant d’una persona o lloc.

Jordi (48 any): La tranquil·litat que t'inspiren les persones properes (família, amics..).

Pilar (50 anys): És fiar-se d’alguna persona o coses, que pots comptar en allò que confies.

Olga (19 anys): La confiança és aquell acte i relació el qual s'estableix entre dos individus o un grup de persones amb la finalitat de què en el moment que hom presenti una dificultat, problema o necessitat vers una situació concreta, la persona en la qual ha dipositat el concepte nombrat l'ajudi.

Dolors (42 anys): La satisfacció de l'amistat i/o a si mateix.



Podem observar que totes les definicions d’aquestes persones són expressades de diferent manera però en el fons ja sigui per l’experiència, situacions, sentiments... totes acaben tenint un significat semblant.



Perquè no us animeu a dir-nos que significa per a vosaltres la confiança?



Aquí us adjuntem alguns enllaços que us poden interessar: 






EL SECRETO

El secret de Rhonda Byrne és un dels secrets més antics de la historia...la Llei de la Atracció.

Tot el que realment desitjem ho podem aconseguir si de veritat ens esforçem en aconseguir-ho. Podem obtenir tot el que desitjem per molt impossible que sigui!
En aquest llibre t'ensenyaran a utilitzar aquest secret en tots els aspectes de la teva vida: felicitat, salut, familia, diners, relacions, treball... per a que obtinguis èxit en tot el que et proposis.

Des de el nostre blog recomenem la lectura d'aquest llibre perquè creiem que pot ajudar a veure la vida des de un punt de vista més positiu i aconseguir ser més feliços. La confiança en els altres i en tu mateix la hem d'anar treballant, aquesta lectura és una bona opció per començar.





(http://www.libros-mas-vendidos.com/libro-el-secreto-de-rhonda-byrne/)



Enllaços dinterés:


Web on podem llegir el llibre online  http://www.youblisher.com/p/186135-secret/





viernes, 4 de noviembre de 2011

Petits i grans actes!


Aquí us deixem una petita historieta que hem trobat a un blog anomenat Palabras para compartir que creiem que és molt emocionant ja que en ella podem observar que amb una petita acció (per molt insignificant que sigui) podem fer felices a moltes persones.


CON UNA SIMPLE ACCIÓN

 Un día, cuando era  estudiante de secundaria, vi a un compañero de mi clase caminando de regreso a su casa. Se llamaba Kyle.

Iba cargando todos sus libros y pensé:  "¿Por que se estará llevando a su casa todos los libros el viernes? Debe ser  un "traga".

Yo ya tenía planes para todo el fin de semana: fiestas y un partido de fútbol con mis amigos el sábado por la tarde, así que me encogí de hombros y seguí mi camino.

Mientras caminaba, vi a un  montón de chicos corriendo hacia él.

Cuando lo alcanzaron le tiraron todos sus libros y le hicieron una zancadilla que lo tiró al suelo.

Vi que  sus gafas volaron y cayeron al suelo como a tres metros de él.
Miró hacia arriba y pude ver una tremenda tristeza en sus ojos.

Mi corazón se estremeció, así que corrí hacia él mientras gateaba buscando sus gafas.

Vi lagrimas en sus ojos.

Le acerqué a sus manos sus gafas y le dije, "esos chicos son unos tarados, no deberían hacer esto".

Me miró y me dijo: "¡gracias!".

Había una gran sonrisa en su cara; una de esas sonrisas que mostraban verdadera gratitud.

Lo ayudé con sus libros. Vivía cerca de mi casa.

Le pregunté por qué no lo había  visto antes y me contó que se acababa de cambiar de una escuela privada.
Yo nunca había conocido a alguien que fuera a una escuela privada.

Caminamos hasta  casa. Lo ayudé con sus libros; parecía un buen chico.

Le pregunté si quería jugar al fútbol el sábado conmigo y mis amigos, y aceptó.

Estuvimos juntos todo el fin de semana.

Mientras mas conocía a Kyle, mejor nos caía, tanto a mi como a mis  amigos.

Llegó el lunes por la mañana y ahí estaba Kyle con aquella enorme pila de libros de nuevo.

Me paré y le dije: "Hola, vas a sacar buenos músculos si cargas todos esos libros todos los días".

Se  rió y me dio la mitad para que le ayudara.

Durante los siguientes cuatro años nos convertimos en los mejores amigos.

Cuando ya estábamos por terminar la secundaria, Kyle decidió ir a la Universidad de Georgetown y yo a la  de Duke.

Sabía que siempre seríamos amigos, que la distancia no sería un problema.

El estudiaría medicina y yo administración, con una beca de fútbol.

Llegó el gran día de la Graduación. El preparó el discurso. Yo estaba feliz de no ser el que tenía que hablar. Kyle se veía realmente bien.

Era uno de esas personas que se había encontrado a sí mismo durante la secundaria, había mejorado en todos los aspectos, se veía bien con sus gafas. Tenía más citas con chicas que  yo y todas lo adoraban.


¡Caramba! algunas veces hasta me sentía celoso... Hoy era uno de esos días.

 Pude ver que él estaba nervioso por el discurso, así que le di una palmadita en la espalda y le dije: "Vas a estar genial, amigo".

(Me miró con una de esas miradas  de agradecimiento) y me sonrió: "Gracias", me dijo.

Limpió su  garganta y comenzó su discurso: "La Graduación es un buen momento para dar gracias a todos aquellos que nos han ayudado a través de estos años difíciles: tus padres, tus maestros, tus hermanos, quizá algún entrenador... pero principalmente a tus amigos.

Yo estoy aquí para decirles que ser amigo de alguien es el mejor regalo que podemos dar y recibir y, a este propósito, les voy a contar una historia".

Yo miraba a mi amigo incrédulo cuando comenzó a contar la historia del primer día que nos conocimos.

Aquel fin de semana él tenia planeado suicidarse.

Habló de cómo limpió su armario y por qué llevaba todos sus libros con él para que su madre no tuviera que ir después a recogerlos a la escuela.

Me miraba fijamente y me sonreía. "Afortunadamente fui
salvado.
Mi  amigo me salvó de hacer algo irremediable".

Yo escuchaba con asombro como este apuesto y popular chico contaba a todos ese momento de debilidad.

Sus padres también me miraban y me sonreían con esa misma sonrisa de gratitud.

En ese momento me di cuenta de lo profundo de sus palabras:
 "Nunca subestimes el poder de tus acciones: con un pequeño gesto, puedes cambiar la vida de otra persona, para bien o para mal.
Dios nos pone a cada uno frente a la vida de otros para impactarlos de alguna manera".



Amb l'anunci que veureu a continuació és pot apreciar com amb una petita acció pots treure un gran somriure a una persona. 






Tu també pots fer que molta gent somrigui!



miércoles, 2 de noviembre de 2011

Les TIC a l'aula.


El divendres 28 d’octubre vam assistir a una xerrada informativa sobre les noves tecnologies a les aules. En particular, la sessió tractava sobre les pissarres digitals.

Vam anar a la xerrada pràcticament sense conèixer aquest nou recurs, les seves funcions i com podia ajudar-nos en el camp de l’educació.
Creiem que és molt important que nosaltres, futurs docents, coneguem i ens formem amb les noves tecnologies, ja que poc a poc s’estan implantant a les escoles i són una eina fonamental.
Desprès de mostrar-nos el funcionament basic de la pissarra, vam poder observar les múltiples funcions d’aquesta i com les podem aplicar, per exemple, guardar tot el que el professor escriu en ella durant les classes i després enviar-ho a una plataforma on els estudiants tinguin accés.

Les noves tecnologies ofereixen a l’educació molts avantatges si es fa un bon ús d’elles. El fàcil accés a l’informació, l’autogestió, la motivació dels nens alhora de treballar amb mètodes no tradicionals, etc.

Tenim molt present que les noves tecnologies han de ser una eina de suport pel treball de docents i alumnes que igualment implica elaborar una guia de treball i utilitzar una metodologia adequada.
La forma de treballar els coneixements amb elles és el que motiva als alumnes, ja que aquests a la vegada adquireixen la matèria de les assignatures i aprenen a fer ús de les noves tecnologies.
Un clar exemple és la forma de treballar que ofereix la webquest, totalment diferent de una classe tradicional.

Hem d’aprofitar l’oportunitat que les noves tecnologies ofereixen per crear un mètode d’ensenyament molt més didàctic, on l’alumne es senti protagonista i pugui descobrir els coneixement per ell mateix.

A més s’ha de deixar clar que aquest ús de les pissarres digitals s’utilitzen com a suport de l’ensenyança, per canviar la dinàmica tan de les classes com les formes d’ensenyar.





Aquí us deixem alguns enllaços que poden ser del vostre interés:








L'equip més petit del món.




Aquest vídeo ens mostra valors que molts de nosaltres hauríem d’aprendre.
Aquest nens i nenes mai guanyen un partit, però us a semblat veure’ls tristos? Tot el contrari, mantenen la il·lusió, s’esforcen dia a dia per aconseguir el seu objectiu, ni tan sols guanyar, sinó marcar algun gol, sense desanimar-se ni rendir-se.

Jugant es diverteixen, aprenen a respectar els seus rivals i a respectar-se a ells mateixos.
És important marcar-se metes a la vida, fer un gol en aquest cas, però no s’han de perdre els valors pel camí.

L’actitud d’aquests nens queda molt lluny de la que mostren els jugadors i entrenadors professionals, nosaltres creiem que aquests últims haurien d’aprendre d’aquests petits jugadors.

martes, 1 de noviembre de 2011

Què és l'autoconfiança?

L’autoconfiança és aquell sentiment d’acceptació i d’apreci a tu mateix, és a dir, acceptar-se cadascú tal i com és.

Tindre confiança en tu mateix és un aspecte molt important però malauradament no tothom gaudeix d’aquest sentiment. La clau per adquirir aquest sentiment és acceptar-te a tu mateix i reconèixer el errors que comets i sempre aprenen d’ells.

A continuació us mostrem com seria el perfil d’una persona amb autoconfiança i d’una amb manca d’autoconfiança.


Perfil de la persona sense autoconfiança:



- Constantment es critica a ell mateix la qual cosa fa que aquesta persona es senti insatisfeta en ell mateix.
- Tendeix a exagerar més del degut els problemes del dia a dia.
- Normalment, solen ser persones indecises que necessiten l’opinió dels altres antes de realitzar algun acte per por a l’equivocació.
- Té por al rebuig social.
- S’afona quan no pot aconseguir el seu objectiu marcat.



Perfil de la persona amb autoconfiança:



-Té una visió realista i positiva d’ella mateixa.
-No és una persona indecisa, no necessita l’opinió dels altres per a prendre una decisió ja que té molta seguretat en ella mateixa.
-Mostra els seus sentiments amb una gran llibertat.
-Té facilitats per a relacionar-se amb la societat.


Alguns consells per a millorar l’autoconfiança:

- Marca’t metes que vulguis aconseguir.
- Accepta’t tal i com ets! Amb les teves fortaleses i debilitats.
- Afronta els problemes per tu mateix.
- No tinguis por a les responsabilitats.
- Pren decisions per tu mateix.

En conclusió gaudir de l’autoconfiança no és impossible, amb un poc d’esforç i amor propi es pot aconseguir i amb ella aconseguir l’èxit serà molt més fàcil.

I el més important.. creu en tu mateix!





Aquel día, sin niguna razón en particular, decidí salir a correr. Corrí hasta el final del camino, y cuando llegué, pensé que tal vez podía correr hasta el final del pueblo. Y cuando llegué, pensé que tal vez podía correr hasta el condado de Greenbow. Noté que si había llegado tan lejos, tal vez podía correr a través del gran estado de Alabama. Y eso fue lo que hice. Corrí atravezando Alabama. Sin niguna razón en particular segía corriendo. Corrí derecho hasta el océano. Y cuando llegué, noté que ya había llegado lejos, y que tal vez debía dar la vuelta y continuar corriendo. Y cuando llegué al otro océano, noté que debía dar la vuelta y continuar corriendo. Cuando tenía sueño, dormía. Cuando tenia hambre, comía. Cuando debía... tu sabés, iba.

Comença a millorar la teva autoconfiança!


Els següents enllaços us ajudaran a millorar la vostra autoconfiança: